Sant Agustí era patxanguero. Plató era patxanguero. No, el de televisió no, em refereixo al filòsof del segle V a.C. i els dos em poden ajudar a explicar el patxanguerisme.
Sant Agustí va crear la idea de
ciutat de Déu i
ciutat de l'home. A banda de ser una manera d'absoldre el cristianisme com a culpable de la desaparició de l'imperi romà (que havia caigut poc abans), la idea de la ciutat de Déu fa referència a les grans idees, a l'amor, a la caritat, mentre que la ciutat de l'home fa referència a les coses, si no més materials, sí més "mundanes"; l'egoisme, el poder, la luxúria si m'apures... Vaja, el que havia fet caure els romans... Així es demostrava que Déu no hi havia tingut res a veure, perquè vivia en una altra ciutat.
Per la seva banda, Plató havia explicat el seu
mite de la caverna. En ell, a grans trets, es diu que l'home està encadenat en una cova fosca on només veu ombres i que només aconsegueix sortir-ne si es desprén de tot el bagatge que l'home porta pel fet de ser humà. Així s'aconsegueix arribar al món de les idees i trobar la veritat, Déu, o digues-li com vulguis... Allò que abans només veia com a ombres.
Fins a finals de l'edat mitjana, la idea que la recerca de la ciutat de Déu o el món de les idees era allò "correcte" o l'objectiu final de tot home, i que tot el que tenia a veure amb el món terrenal s'havia de descartar sense contemplacions, va dur la humanitat a la inquisició, a la tirania dels senyors, etc.
Amb l'arribada dels primers pensadors humanistes, la cosa va canviar. Ara s'havia de deixar de banda a Déu, les grans idees, etc i tornar a l'home, la condició humana, l'egoisme, el paper principal del teatre de la vida.
És possible que ara estiguem en el punt absolutament oposat al del final de l'edat mitjana? Estem en un món on el pensar, les grans idees, etc, no hi tenen cabuda? Estem en el sistema, societat, o digueu-ho com vulgueu, de l'egoisme, del materialisme, del "ho vull aquí, ara i sense esforç"? Déu, i amb ell, els valors que comportava (usats bé o malament és un altre tema) ja no tenen sentit avui dia. Moral? Què va, si tinc "coses" materials, no necessito moral!
Un patxanguero, tornant a l'inici, intenta barrejar els dos móns, el de Déu i el de l'home, el de les idees i el de la foscor absoluta. Disfruta amb les coses més materials, però alhora és capaç de gaudir d'abstraure's, de pensar en d'on venim, si és cert que l'home ve de la patata, o almenys, d'intentar millorar com a individu i com a societat.
No sé si encara teniu dubtes. De fet, el meu dubte és que algú hagi arribat a llegir fins aquí. Perdoneu, és el que tenen les nits "tranquil.les" a la feina... Us diré que jo, com a patxanguero que sóc, avui he complert amb els dos móns. Per exemple: he fet una passejada per la ciutat de Déu, he anat a la universitat i ja tinc projecte de final de carrera, una cosa que m'ha de fer més gran (que no més gros); estudi, coneixement, grans idees amb aplicació... Per altra banda, potser per celebrar el meu ascens a la ciutat de Déu, he passat per una botiga de videojocs i m'he comprat el Dragon Ball Z Burst Limit per a la PS3. Res més proper a la ciutat de l'home.
I amb tot es disfruta. I amb tot s'és feliç.
Holaquètalcomesteu! Com haureu vist he estat una mica ocupat darrerament i no he deixat cap comentari per aquests blocs de déu... Hi ha hagut el pont de Sant Joan, que vam passar a la platgeta-piscina, on ens vam fer un fart de fer exercici... dins de casa amb el Wii Fit (aquella mena de taula d'exercicis. Brutal!). També vam estar a punt de causar un incendi a les vies de la Renfe tirant coets de 20 eurus (amb trucada al 112 inclosa eh? que no va de broma!), ens vam massacrar a bombetes... i com no, ens en vam anar fins la platja a fer una paella de llamàntol d'aquelles de "padreymuyseñormío". Brutal.
