dissabte, 28 de juny de 2008

De piscines, incendis i la Roja

Holaquètalcomesteu! Com haureu vist he estat una mica ocupat darrerament i no he deixat cap comentari per aquests blocs de déu... Hi ha hagut el pont de Sant Joan, que vam passar a la platgeta-piscina, on ens vam fer un fart de fer exercici... dins de casa amb el Wii Fit (aquella mena de taula d'exercicis. Brutal!). També vam estar a punt de causar un incendi a les vies de la Renfe tirant coets de 20 eurus (amb trucada al 112 inclosa eh? que no va de broma!), ens vam massacrar a bombetes... i com no, ens en vam anar fins la platja a fer una paella de llamàntol d'aquelles de "padreymuyseñormío". Brutal.

Però a les 6:00 del matí de dimecres tornava a agafar l'AVE i cap a Madrid fins divendres. El més destacable: LA ROJA (dels collons, afegeixo). El dijous, abans del partit, allà a Orange ja hi havia banderes a saco, la gent no parlava d'altra cosa... Vaja, que treballar no es va treballar gaire. I a l'hora del partit... la vaig encertar tius! Vaig anar al lloc adient! Un bar on va sonar fins a 3 vegades l'himne espanyol amb la lletra de les èpoques del tiet Pacu i SÍ SENYOR, VA SONAR EL TORITO BRAVO! I comentaris del pal "a por los comunistas!" (jugàven contra Rússia, és clar) i altres perles que feien de la visualització del partit de semifinals, un autèntic estudi sociològic des de dins d'una tribu molt diferent a la meva... Ambtot, va ser molt divertit, i és que a casa seva, cadascú fa el que vol.


En fi, sort que la final ja no la veuré des de la capital, tot i que no sé què em farà més mal, si sentir l'himne franquista a Madrid, o un "vivaspañña" a Barcelona...

divendres, 20 de juny de 2008

Madriz, Madriz, Madriz...

Com va dir aquell... JA SÓC AQUÍ! He sobreviscut a una setmana al cor d'Espanya. Sobreviscut? Gaudit! Els negocis han anat prou bé. Vulguis que no, passar de veure una empresa relativament petita a veure tot un organigrama Orange, et dóna una obertura de mires bastant gran, que de vegades suposa una empenta cap endavant per sortir de l'estancament a què la majoria de feines ens aboquen al cap d'un temps de ser-hi.
Com hem anat comentant amb els companys que hi érem, el projecte en sí motiva a nivell d'empresa (no us matxacaré ara amb el que estem fent, simplement aprendre tecnologia mòbil per traspassar-ho cap a BCN). Ara, anar a Madriz i tota la parafarnàlia amb el sou que tenim, no quadra massa, a veure si hi ha sort i millora la cosa. Vaja, allò que dèiem dels dos móns: en el món de les idees, és una projecte motivador però en el món de l'home, cullons, que tinc pis i vicis per pagar!


Quant a l'oci, el cansament de cada dia ha fet que no anéssim massa a saco. Tot i això, he pogut gaudir d'un sopar al restaurant del mateix hotel amb un suquet de rap exquisit. Menjar i dormir, al mateix edifici tot i sense haver de rentar plats ni fer el llit... el paradís! També hem disfrutat d'uns mítics "huevos estrellados", això sí, amb jamón, de la taberna de Lúcio i d'un "solomillo a los ajetes tiernos" al mateix restaurant, regat amb un Protos. No ha faltat un sopar en un italià on la pasta és de fabricació pròpia, amb el xef que va passant per les taules a preguntar què tal i on el tiramisú és del millor que he tastat mai...

Ah, i també hem vist el fúmbol en un bar de tapes on a les parets hi havia com a 10 caps de toro penjats i fotos en blanc i negre d'enganxades a toreros... Tot plegat molt típic, però no per a guiris, sinó que la gent d'allà ho sent així.

Això és una cosa que els envejo: tenen una cultura de l'oci, de disfrutar amb la colla fotent-se una tapeta després de treballar, de gaudir de "lo suyo", que aquí costa més de trobar. Tot sembla més fred aquí... Els voltants de la plaza Mayor estan plagats cada tarda de gent de la ciutat que omple les terrasses i bars... Molt bon rollo.

Com que el dia es destinava a treballar, no hem pogut matxacar massa la nit però hem trobat un lloc anomenat "Ojos Negros" també aprop de la plaza Mayor on vam fer la copeta de dijous (l'única de la setmana eh?) molt adient per fer-la. Per la tarda un bar normal, pel vespre un pub mig discoteca... N'hi ha més d'un d'aquests...

Degut al meu estat civil no diré res més que: MADRILENYES! Iastaquípuedoleer.

En fi, tot molt bé, i l'AVE, finalment, tot i el que ha costat, diria que ha valgut la pena. Del centre de BCN al centre de Madrid en menys de 3 hores. Cafeteria, pelis, música... Per una vegada, no m'he queixat de la Renfe... Clar que tot això, ha estat amb despeses pagades. Si no, no sé si estaria tant content...


Salut!

diumenge, 15 de juny de 2008

Viatge al centre de...

Demà me'n vaig a Madrid una setmaneta, per temes de la feina. Uau! Hotel, taxis, contodoslosgastospagados... Auguru que serà una setmana dura, perquè hi ha molta feina a fer en només 5 dies (de moment). Ja us dic ara que no sé si tindré temps ni eines per actualitzar el bloc. S'intentarà.

Espero dues coses:

1) (vaaaa, el brinquindans!) Que no ens toquin massa la moral amb LA ROJA, la plaça de Colón, Innsbruck, el PODEMOS i la mare que em va parir, que ahir ja vaig acabar fins als collons... Mierde de Suècia, vaia colla d'inútils més grossa. Llàstima per Larsson, però ara sí que sembla que està una mica granadet... Com ho faré allà per amagar aquest antirojismo?

2) Si coneixeu Madrid o alguna cosa d'ella, podeu deixar-me comentaris d'on es pot anar a sopar, a fer una canyeta o alguna cosa així. Ja us deia que no tindrem massa temps. Si pot ser per aprop d'Atotxa que és on tenim l'hotel doncs millor que millor ;). A veure si és possible acabar a un antro que no sigui el típic de turistes o el bar de l'hotel...

En fi companys, ja que ningú és capaç d'anar a Madrid a aconseguir coses per nosaltres, hi vaig jo amb una avanzadilla d'herois. Ja us contaré, d'una manera o altra.

Mentrestant, encara queda un diumenge d'aquells que dèiem en un post anterior per endavant.

Salut!

PS. Hi vaig en Ave, així que ja us comentaré també l'alta velocitat espanyola...
PSS. Podéis tener retiro, plazalcampo y ateneo... pero al llegar agosto vaya vaya...

dijous, 12 de juny de 2008

Prou de correctisme polític

Acabo de llegir un article que diu que l'ajuntament de BCN vol prohibir un joc (The Wheelman) per contingut violent (notícia)... Ah, ja ho veuen! Així que volen prohibir un joc violent perquè passa a casa! Si el joc transcorregués a Tarragona, a Cadis o a NY no passa res però clar, a casa tot ha de ser correcte, no fos cas que es donés una imatge perniciosa! INÚTILS! Perniciós és el camió d'escombraries (DEL VIDRE!) passant per sota de casa a les 3:00 de la matinada... En fi, inútils perduts i gastant-se la pasta del contribuent en imbecilitats com aquesta del videojoc... No entraré en el debat de videojocs violents sí o no. Simplement diré que si després del que he arribat a jugar al ProEvo no m'he convertit en futbolista professional, per extrapolació, algú que s'hagi petat tots els Call of Duty o els Grand Theft Auto tampoc es convertirà automàticament en assassí...

Per altra banda, i potser sense venir massa a "cuentu", vull reivindicar el poder dirigir-me a TOTS (i no a tots i totes per quedar bé amb ambdós sexes), dir que l'home ha destrossat la terra (i no l'home i la dona tot i que els dos hem estat igual de culpables) i tota aquesta martingala de correcció política que d'un temps ençà se'ns ve a sobre (a tots, no a tots i totes).

Si algú és tan inútil de necessitar aquesta separació en tot per a saber que va per ell (o ella), o se sent discriminat (ei, o discriminada) si no s'utilitza, si us plau, que "se pegue un tiro entre ceja y ceja" com diria l'amic James Stewart.

Salut, patxangueros!

dimarts, 10 de juny de 2008

Falten enginyers... JA, JA!

Mon germà em passa un link de Vilaweb, on es publica una notícia segons la qual falten enginyers (veure notícia). Unes hores després ma mare em diu que li sembla que m'ha vist en el vídeo així que, sabent que no surto ni de conya perquè poques hores m'he passat al campus bord en els darrers temps, faig un cop d'ull a la notícia.

Efectivament, no hi ha gent que es matriculi a les enginyeries, especialment les superiors... Realment no m'estranya, pels personatges que apareixen en el vídeo, és bastant normal que no els cridi l'atenció. Ja d'entrada, et trobes amb la directora de l'escola de Telecos, que diu que "hi ha un gap entre el batxillerat i la universitat...". Cagumlosti, GAP. GAP és el que li fotria a la cara home! Parla bé, que t'entengui la gent! Això crec que és un constant en aquella escola. Volen que siguis diferent, volen putejar-te per aconseguir encara no sé ben bé què. Des del primer dia et van menjant el cap perquè siguis líder de la societat (je), perquè aprenguis a superar-te (jeje), per cobrar una pasta gansa quan acabis (jajajajajajajjuasjausjauajsuajuassssss aaaai, perdó, snif, jaja). GAP... Però qui voleu que vingui a passar 10 anys de la seva vida per una cosa que no té cap vocació! Una cosa és estar disposat a passar-se anys i anys estudiant Medicina per salvar vides. És una cosa que es pot portar a dins (a banda de saber que segurament tindràs un bon sou). Però enginyeria? Telekos? Què et motiva quan ets petit a voler ser telekos?

Menció especial a la gent que és teleko, però que no ha deixat de ser persona i que no parlen amb tecnicismes o anglicismes només per semblar millor.

Menció especial també, al nano que surt al vídeo, que diu que porta 4 anys i encara està a primer. M'ha provocat una llagrimeta entre de ràbia i de llàstima... Nano, molts ànims i no deixis de recordar, com diu un filòsof electricista d'allà on treballo, que "la verdad está ahí afuera, chavales!".

Sistema patxanguero?

Fa un parell de dies un company de feina em va dir: "nano, vés a omplir el dipòsit del cotxe, que pinten bastos...". I jo que no el vaig creure pas, però em desperto avui (molt tard, cal dir-ho) i em trobo amb tots els diaris titulant que les gasolineres estan plenes, que es queden sense alguns carburants...

Osti i és el primer dia de mobilitzacions dels transportistes! Què fort, al final sí que hi haurà crisi, però l'euribor serà una conya al costat d'això...

Ja m'imagino els carrers de Barcelona rollo Mad Max, plens de barrils cremant, la gent corrent amb llaunes i garrafes de gasolina com si els hi anés la vida, lladres portant tubs llargs per xuclar el combustible dels vehicles aparcats...

I això no és res, que diuen que dijous ja poden faltar aliments bàsics a supermercats i demés comerços! Un dia, un anunci d'un gremi i tot el sistema a lourdes! Bé, cal dir que això m'ha fet pensar en totes les coses que es mouen, com per exemple, el pa (¿?¿?¿)...

Vaja, que tot plegat penós, com si estiguéssim esperant una guerra o alguna cosa així... I el trist és que jo, patxanguero com el sistema que m'arrossega, he anat a omplir el dipòsit... per si de cas...

Solucions? Idees? Anem a viure a la muntanya? De moment us deixo una foto del paio que tenia davant a la cua de la gasolinera... Perquè us feu una idea de cap a on anirà la cosa...

diumenge, 8 de juny de 2008

Un diumenge (patxanguero) qualsevol

Avui ha estat un diumenge d'aquells de no fer ni brot, i sense cap remordiment, que ja feia temps que no passava. Això dels remordiments vull dir. Feina feta, per davant una setmana de vacances, projecte de final de carrera en marxa... A més he dormit tot el matí després del darrer torn de nit, cosa que les últimes setmanes de nit no havia fet, i això em feia estar d'una mala llet bastant bèstia tot el diumenge.
El diumenge és un dia especial. Hi ha com una mena de treva, on pots finalment fer allò que vols molts cops, que és NO FOTRE RES! Panxing, sofà, rumiar el dinar (rumiar de vaques, no de savis)... Després unes missions del Grand Theft Auto, que el tenia una mica abandonat... Ja sóc un macarra de tratjo, que vulguis que no, mola...
I després un passeig molt ben acompanyat per emmig del central park xava, per acabar sopant uns tacos gringos al mexicà...

En definitiva, un dia d'aquells assolellats, de molt bons "feelings". Optimisme i energia, encara que amagada darrera del sofà...

Sé que no he trucat a ningú per fer unes birres però tranquils: qualsevol dia d'aquesta setmana sóc vostre, dia i hora que vulgueu... És el que té anar a torns, que alguna setmana no estàs putejat.

Aprofito l'avinentesa per a saludar efusivament a la noia que estava tancada a l'habitació estudiant per l'examen de dimecres mentre jo em viciava com un taró. :p A ella i a tots els que us queden pocs dies per disfrutar d'un diumenge com el que desitgeu.

Salut i eurus, patxangueros!

divendres, 6 de juny de 2008

La ciutat de l'home vs la ciutat de Déu

Sant Agustí era patxanguero. Plató era patxanguero. No, el de televisió no, em refereixo al filòsof del segle V a.C. i els dos em poden ajudar a explicar el patxanguerisme.

Sant Agustí va crear la idea de ciutat de Déu i ciutat de l'home. A banda de ser una manera d'absoldre el cristianisme com a culpable de la desaparició de l'imperi romà (que havia caigut poc abans), la idea de la ciutat de Déu fa referència a les grans idees, a l'amor, a la caritat, mentre que la ciutat de l'home fa referència a les coses, si no més materials, sí més "mundanes"; l'egoisme, el poder, la luxúria si m'apures... Vaja, el que havia fet caure els romans... Així es demostrava que Déu no hi havia tingut res a veure, perquè vivia en una altra ciutat.

Per la seva banda, Plató havia explicat el seu mite de la caverna. En ell, a grans trets, es diu que l'home està encadenat en una cova fosca on només veu ombres i que només aconsegueix sortir-ne si es desprén de tot el bagatge que l'home porta pel fet de ser humà. Així s'aconsegueix arribar al món de les idees i trobar la veritat, Déu, o digues-li com vulguis... Allò que abans només veia com a ombres.

Fins a finals de l'edat mitjana, la idea que la recerca de la ciutat de Déu o el món de les idees era allò "correcte" o l'objectiu final de tot home, i que tot el que tenia a veure amb el món terrenal s'havia de descartar sense contemplacions, va dur la humanitat a la inquisició, a la tirania dels senyors, etc.

Amb l'arribada dels primers pensadors humanistes, la cosa va canviar. Ara s'havia de deixar de banda a Déu, les grans idees, etc i tornar a l'home, la condició humana, l'egoisme, el paper principal del teatre de la vida.

És possible que ara estiguem en el punt absolutament oposat al del final de l'edat mitjana? Estem en un món on el pensar, les grans idees, etc, no hi tenen cabuda? Estem en el sistema, societat, o digueu-ho com vulgueu, de l'egoisme, del materialisme, del "ho vull aquí, ara i sense esforç"? Déu, i amb ell, els valors que comportava (usats bé o malament és un altre tema) ja no tenen sentit avui dia. Moral? Què va, si tinc "coses" materials, no necessito moral!

Un patxanguero, tornant a l'inici, intenta barrejar els dos móns, el de Déu i el de l'home, el de les idees i el de la foscor absoluta. Disfruta amb les coses més materials, però alhora és capaç de gaudir d'abstraure's, de pensar en d'on venim, si és cert que l'home ve de la patata, o almenys, d'intentar millorar com a individu i com a societat.

No sé si encara teniu dubtes. De fet, el meu dubte és que algú hagi arribat a llegir fins aquí. Perdoneu, és el que tenen les nits "tranquil.les" a la feina... Us diré que jo, com a patxanguero que sóc, avui he complert amb els dos móns. Per exemple: he fet una passejada per la ciutat de Déu, he anat a la universitat i ja tinc projecte de final de carrera, una cosa que m'ha de fer més gran (que no més gros); estudi, coneixement, grans idees amb aplicació... Per altra banda, potser per celebrar el meu ascens a la ciutat de Déu, he passat per una botiga de videojocs i m'he comprat el Dragon Ball Z Burst Limit per a la PS3. Res més proper a la ciutat de l'home.

I amb tot es disfruta. I amb tot s'és feliç.

dijous, 5 de juny de 2008

Benvinguts a la cultura patxanguera


Cultura Patxanguera neix com un clàssic bloc personal on de tant en tant aniré penjant algunes paranoies i històries vàries (sic). De totes maneres, s'esperen comentaris, puntualitzacions, insults, o fins i tot, idees sobre les quals pensar i escriure.

El nom del bloc és una mica complex d'explicar, però ho intentaré. Alguns dels que llegiu això (espero que centenars de milers de milions) ja em deveu haver sentit parlant del "patxanguerisme" com una manera d'entendre la vida. Per resumir-ho una mica, és una filosofia entesa dels i pels que per desgràcia (o potser per sort??) hem de gastar la major part del nostre temps, esforç i intel.lecte en coses ben poc agraïdes com treballar, pagar i tenir cura d'un pis, arribar a final de mes en positiu (de pensament i de números!), etc. Els "patxangueros" som la base de la societat, som els que ens deixem enredar pel sistema i el seguim perquè no hi ha més collons, almenys de moment. Potser arribarà un dia en què serem líders de la societat, o potser no...
De totes maneres, els "patxangueros" també escoltem música quan anem amb el cotxe a treballar, per exemple, també llegim els diaris encara que només sigui per veure què ha fet el Barça, de tant en tant ens atrevim fins i tot a llegir llibres d'aquells de moltes pàgines i lletra petita! Uau! Eh, que per ser "patxangueros" no està malament! I fins i tot podem... al lloro que això és molt fort... PENSAR! Molt de tant en tant, la neurona s'activa no saps ben bé per què. La pobra, massacrada amb l'euríbor, el Barça que perd més que no pas juga, els múltiples efectes "doblevolldamm" que ha anat patint al llarg de la seva vida... I la senyora continua allà, intentant crear idees, pensaments, maneres de millorar les coses o simplement reflexionant sobre la vida, la mort, el sistema capitalista, o el darrer joc de la playstation que m'he de comprar (aquests dos últims estan íntimament lligats, com podreu observar, intrèpids "patxangueros"). Tot això sumat fa que al bloc també aparegui la paraula "cultura".


Aquesta és la idea que exposo; la fusió d'allò banal amb les idees més profundes, des del microones espatllat a l'existència d'un ésser suprem.

Patxangueros i patxangueres, entre tots l'aixecarem... la CULTURA PATXANGUERA!