Fa un parell de dècades, quan pensàvem en el segle XXI, imaginàvem un món de robots, cotxes que volaven, tecnologia aplicada al servei de la gent... El nou mil.lenni ens havia de portar un trencament total amb tot allò que havia viscut la Terra fins aleshores. Suposo que amb el que no comptaven els visionaris que ens explicaven aquestes coses era qui s'havia d'encarregar aquests canvis: les persones.
Si les coses havien d'evolucionar, les persones és evident que també ho havien de fer. I de canviar, home, potser sí que hem canviat. Ara, evolucionat...
Tinc la sensació que abans s'intentava millorar el que tenies al voltant. Alguns fins i tot volien canviar cap a millor, segons la seva idea, el món sencer. I ara? Doncs ara només volem xuclar tot el que tenim al voltant i aprofitar-ho tot pel nostre únic i immediat benefici.
Les empreses de fa uns anys, s'esforçaven a crear i millorar productes i serveis útils. Innovaven, o donaven qualitat en allò que existia. O almenys, buscaven la millor manera per diferenciar-se de la resta afegint valor a allò que feien.
Bé, ara estem en crisi. Una crisi a què hem estat abocats per la idea estúpida i il.lògica que les coses que tenen un valor x, s'han de vendre a 2x, 3x o tantes x com es pugui. Parlo de l'habitatge, és clar. Però no és l'única deficiència empresarial, no. La resta d'aquestes empreses han aprofitat aquesta crisi per ensenyar-nos del tot clar la "clarividència" dels que les governen. Enlloc d'aprofitar la situació per intentar canviar, millorar, modificar allò que s'ha fet malament i afegir nou valor a les seves empreses, s'encaparren en destrossar-les fins a límits que freguen el surrealisme.
D'aquesta manera, una empresa de telecomunicacions (sé de què parlo), creu que el millor que pot fer és entregar (subcontractar) tota la seva infrastructura tècnica a una altra empresa a qui paga quatre rals pel seu manteniment. Òbviament la qualitat se'n ressenteix, la clientela es queixa i se'n va, dónes una imatge fatal, però a finals d'aquest any, t'hauràs estalviat uns calerons. L'any que ve ja es veurà. Mentrestant, a la gent de la teva empresa, com que ja hi ha algú altre que fa la seva feina, els fas fora. Tant se val que aquests ho fessin millor, amb més implicació, proximitat, etc. Això és com si un banc, li entregués tots els estalvis de la caixa forta a un mico de cul vermell, amb l'esperança que aquest els inverteixi en uns valors segurs i creixents. Ara que he escrit aquest símil, no puc evitar pensar en el Florentino i en Caja Madrid... Un cas ben real.
O creieu que Nissan no seguirà fabricant cotxes? I tant, però no a la planta de Barcelona. Ara ho farà a la de Sant Petersburg (curiosament han obert una planta allà aquest juny mentre aquí els ERO's van que volen). Permeteu-me dubtar que aquest canvi comporti una millora de la qualitat. El que us puc assegurar és que és més barat. O això diuen els "lumbreres" de dalt.
Així és com ara volem sortir de la crisi amb què hem començat el segle XXI. Sense cap idea, sense cap remei. Les empreses ja no volen una persona capaç, sinó una de barata. Ja no cal que els forners facin pa bo. Simplement que el nyap que facin el venguin més barat que el forner del costat. En el camp de les telecos, perquè em toca, ningú no vol un servei d'internet bo i fiable i estudiat... Només volen el més barat. Ara, com després falli tots a córrer, és clar.
Un enginyer se suposa que és algú que pensa com millorar les coses. Quan ningú no vol millorar les coses, l'enginyer desapareix. Bé, ara els nous enginyers són els que diuen "tu, despatxa aquests paios que anirem millor" "mmm, però què hi guanyem?" "de moment que no els paguem, després ja ens espavilarem".
El segle XXI ens ha portat massa desenganys. El que escric aquí només és un dels centenars de mecagumdeus que penso cada dia reflexionant sobre el món. Economia, política, societat, cultura, natura... Absolutament TOT va de mal en pitjor. I no tinc gaires expectatives que això canviï. I encara més fort és que no sóc capaç de veure la manera de capgirar-ho. Quin enginyer, que estic fet...