dissabte, 27 de setembre del 2008

10 dies, un post

Hola Patxangueros. Fa 10 dies que no escric res i no serà perquè no hagin passat coses! En fi, resumint una mica: en aquests dies he vist finalment Vicky Cristina Barcelona. Una bona pel.lícula que potser no té una empremta del Woody Allen tan marcada com en altres films anteriors. Els actors estan genials, especialment per mi la Rebbecca Hall, que fa de Vicky i que potser no ha tingut tanta tirada com Bardem, Pe i Scarlett. Per cert, no hi aneu només per veure el petó d'aquestes dues últimes, que no dura ni 3 fotogrames! Ah, i jo l'he vist amb versió original. No sé com deuen ser els doblatges però penseu que juguen molt amb el canvi d'idioma i pot ser que això es perdi...

També vaig estar al concert, què dic concert, CONCERTÀS de la Mercè, del Bam o com sigui. El cas és que vam veure a Mishima, un grup que coneixia de nom però que mai havia escoltat i que em va sorprendre gratament amb el seu pop intimista potser... Bah no m'agrada etiquetar, escolteu i decidiu si us agrada o no. Després va venir Antònia Font; uns clàssics fent un repertori clàssic. Segueixo pensant que no és concert per animar a la gent pel colofó final, però també segueixo pensant que són boníssims. Les seves lletres de somni, la poesia per tota la cançó, des de la música a la veu, la seva personalitat... Brutals. Si no ho heu escoltat, feu-ho un dia quan estigueu tranquils al sofa de casa o al llit, per gaudir del que suposa un teletransport cap a la felicitat.

I finalment, el colofó que dèiem... PRIMAL SCREAM! Tenia l'espina clavada de no veure'ls al Summercase i en algun altre festival però ja me l'he tret. I tant si me l'he tret. El resum seria: QUINA CANYA! Brutal el concert, a banda de la música i l'energia que desprenien, el lloc, la gent, potser la cervesa (recordem que es feia a l'antiga fàbrica de la Damm, amb birra a 1 euro), va fer d'aquesta una de les experiències més satisfactòries quant a concerts. I és que el fet que sigui gratis, també ajuda molt...

Ja que anem de música, si voleu escoltar coses d'aquestes i no coneixeu aquestes eines, podeu fer un cop d'ull a Deezer i a Musicovery. La primera et permet escoltar cançons concretes, fer llistes, és molt bona. MOOLT BONA. La segona va una mica més de l'estil ràdio. No saps què et posarà però en entrar, tries quin estil de música i el que és més curiós, tries si la vols tranquil.la, energètica, dark, alegre... I les tries acostumen a estar bastant ben aconseguides. A part té una interfície gràfica bastant agradable; tot hi ajuda... Unes eines interessants, sobretot si hi pots accedir a la feina...

Apa-li mascles i fèmines. Ens veiem a la següent!

dimecres, 17 de setembre del 2008

I encara un altre remei contra l'avorriment

Si fa un parell de dies us recomanava el mític Correcaminos, avui us recomano uns vídeos una mica més frikis d'una sèrie argentina anomenada Alejo y Valentina. Humor absurd i difícil (potser) però si hi entreu una mica, passarà a formar part de la vostra cultura patxanguera més profunda, i començareu a parlar amb veu aguda, a riure com si us tiréssiu rots, a dir "hola, vengo a flotar" i altres perles... Si no us convenç, proveu almenys el joc La Isla de lo Mono (o Monkey Island) i flipeu, senzillament.



Espero els vostres comentaris, que us cagueu en aquesta recomanació, que l'agraiu amb un pernil o qualsevol altra mostra d'alegria/indignació.

Salut!

PS: Els vídeos també els teniu a youtube, per variar...

diumenge, 14 de setembre del 2008

Més remeis contra l'avorriment

Una altra vegada, el Jordi (mon germà) m'envia coses interessants que aprofito per comentar-vos a tots vosaltres, al milió de lectors que cada dia esteu esperant les meves sàvies paraules...
Si la vostra marca preferida és Acme, si us alegreu quan veieu coiots esquarterant les seves víctimes al National Geographic, si sabeu que quan un cos es precipita al buit, només fa un fluix "puff" en arribar al terra, aleshores us interessarà saber que podeu disfrutar a tope de 43 capítols del "Coyote y Correcaminos" al youtube. La notícia sencera la teniu a Vilaweb.



Mentrestant, acaba un pont de vent, fred, passejos per Cambrils... Relax... De vegades em pregunto per què em relaxo tant... Ni que la meva vida fos un estrés...

dilluns, 8 de setembre del 2008

Coldplay al Sant Jordi

El passat dissabte 6 vam acostar-nos al Palau Sant Jordi per veure el concert de Coldplay. Gira del nou disc Viva la vida... or death and all his friends. Ja portava uns dies recordant els altres dos concerts del mateix grup a què vaig assistir. El primer, a Razzmatazz (any 2002!), quan tot just acabaven de treure el A rush of blood to the head i eren poc coneguts per a la gran massa. Aquest havia estat absolutament brutal pel so, per l'entorn, per l'energia del grup i del públic... El segon va ser ja al Sant Jordi, un cop s'havien donat a conèixer a tot el món, gira X&Y, deixant una mica els orígens per intentar acostar-se als grups de grans estadis... Aquest concert va ser horrible; acústica mal cuidada, Chris Martin oblidant lletres i fent-se el "barriobajero" simpàtic cantant Barça, Barça, Barça...
Així que no sabia ben bé que ens esperaria allà dins aquest cop... I resulta que tot i ser un grup diferent del de Razz, van ser capaços de fer-me cantar com un esperitat, de saltar i botar sense parar!

Moments? Versió amb bateria electrònica de God put a smile upon your face, fent-la un tema gairebé techno. El single Viva la vida, corejat fins a deixar-hi la veu per tot el públic, i és que un tema on un spanish singer pugui fer "lololoo" té l'èxit assegurat. Que li preguntin a Bruce Springsteen si no... La pujada al mig del públic per fer The scientist. Un Lovers in Japan amb pluja de papallones de paper. I finalment un Yellow com a únic bis per acabar un concert que l'única pega que va tenir, és que es va fer curt. Una hora i quaranta minuts aproximadament dónen per molt. Però Coldplay, quan en té ganes, dóna per molt més.
Us deixo la playlist del concert, per a què us en feu una idea...
Life In Technicolor
Violet Hill
Clocks
In My Place
Speed of Sound
Cementeries of London
Chinese Sleep Chant
42
Fix You
Strawberry Swing

God Put a Smile Upon Your Face (dance mix)
Talk (dance mix)
The Hardest Part (piano version)
Viva la Vida
Lost!

The Scientist
Death Will Never Conquer
-Viva la Vida Remix-
Politik
Lovers In Japan
Death and All His Friends
Yellow
The Escapist
Si voleu veure uns bons vídeos del concert, podeu visitar http://www.dosismusical.com/coldplay-en-barcelona-06-09-2008/.