Twitter, twitter, follower, follower

Mira que m'he passat estones rient de gags de Muchachada Nui. Coses com els CELEBRITIES de Mackaulay Culkin (ni em mato a buscar com s'escriu el nom d'aquest paio), del Manu Chao ("todas son distintas, y a todas las quiero por igual")... I és clar, del friki Enjuto Mojamuto. Un dels que més hem celebrat és el que comença a dir repetidament "twitter, twitter, follower, follower...". Qué bonitas palabras! I jo rient pensant que era pur surrealisme... I no! Ahir em vaig començar a sentir desfassat de tots els temes "actuals" a la xarxa de xarxes quan em van explicar que això ve d'una aplicació web: el Twitter. Es tracta d'una mena de RSS de missatges curts. Vas escrivint com estàs en aquell moment o què et passa pel cap (una mena de miniblog), tens gent que et pot anar seguint (ELS FOLLOWERS!), etc. Com això dels blogs, no li trobo massa utilitat. El millor potser és ser un follower (qué bonita palabra again) de diaris o algun servei per l'estil. Hi ha programes de ràdio, fins i tot hi és, està clar, el mateix Enjuto!

En fi, ni que sigui per haver entès la broma, ja m'he fet Follower del Twitter. Si hi doneu un tomb, busqueu-me (Litus_7x24).

Salut!

La jugada més patxanguera del futbol

Llegeixo avui a la versió digital de Marca que algú ha fet un rànking de les jugades més espectaculars de la història del futbol. A banda de recordar alguns moments de la infància, m'ha agradat veure el guanyador... René Higuita, el mític porter colombià, amb la seva "aturada de l'escorpí" m'ha fet veure el costat patxanguero (que potser en té algun altre) del futbol.

Per davant del gol de Maradona, per davant de Ronaldinhos, Djalminhas, Rivaldos, Cruyffs...

Aquí va el meu particular homenatge a aquest gran personatge del futbol.

Gràcies René per portar el patxanguerisme "allendelosmares".

Tal com rajo (o no m'ha agradat, no m'ha agradat)

A petició d'alguns lectors (concretament un), segueixo amb la secció de queixa, que va camí de convertir-se en clàssic, ja que el món fa pudor i hi ha mil coses de les que queixar-me. Destructivament, és clar, perquè no hi ha solució possible així que només queda rajar, rajar i rajar...

Ahir vam anar a fer una volta pel Born. Barri suposadament guai, cool, "gafapastoso"... I hi vam anar en moto, com acostumem a moure'ns per BCN... Per un dia, vam deixar un dels cascos que portàvem a sota el seient, ben tancadet. UN DIA! I pam! En una hora i mitja arribem a la moto, obres el seient i veus que ja no hi és. S'ha de ser desgraciat. Perquè et robin el casc i per tenir els sants collons de robar-lo.

En fi, que si ja pensava que la gent és subnormal (a excepció dels que llegiu aquesta pàgina, està clar), això només fa que fer créixer el meu rebuig a la societat en general i als individus en general. Malauradament, per una cosa bona que reps de la gent, et foten mil punyalades per darrera, per davant i per tots els costats. Així que com a amant de les matemàtiques, la probabilitat i l'estadística que sóc, no em surt a compte confiar o esperar res de bo de la gent. I per suposat que no em jugaria la vida en una guerra ni tan sols la reputació o el més mínim repèl del dit petit de la mà esquerra per ningú, a excepció de comptades excepcions (i tu segur que n'ets una).

A la societat, i a la gent desconeguda: a priori, QUE US DONGUIN PEL CUL!

No m'ha agradat, no m'ha agradat

Queda inagurada aquesta secció on penso rajar d'allò que vagi llegint, parlant, etc.

No m'ha agradat, no m'ha agradat que el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa (només el nom ja és una paradoxa) digués que hauríem d'anar de vacances aprop de casa per estalviar combustible i energia en general. La corbata que volen fer que no es porti al Parlament i demés reunions oficials per poder baixar l'ús de l'aire condicionat li haurien de lligar al voltant dels sanfermins i penjar-lo a dalt d'una sequoia. Em segueix emprenyant que ens facin estrènyer el cinturó sempre als mateixos. Sapigueu que penso portar un forro polar tot l'estiu i tindré l'aire a 15 graus a tot drap. No sé si agafaré una pulmonia o el xarampió però tot sigui per putejar aquests personatges.

No m'ha agradat, no m'ha agradat que se segueixin malgastant esforços en iniciatives estúpides com el "manifiesto para la defensa de la lengua castellana". Menys m'ha agradat estar-ne parlant tota la setmana. Per què això sí que interessa als mitjans i se li dóna tant de "bombo i platillo"? I per què seguim creient-nos que l'important és el que diu el diari i la tele?

No m'ha agradat, no m'ha agradat, veure que parlant amb diversos amics i amigues, seguim sense tenir ni la més remota idea de com és el sexe contrari... Massa espès per desenvolupar en unes línies allò de l'apassionant món de la parella: conflictes avançats. Si voleu opinions més profundes, les demaneu o quedem i us les explico (accepto volldams com a paga)! En fi, ànims i sort a tots!

No tot ha de ser dolent.

M'ha agradat la paella que m'han fet a casa avui per dinar. M'ha agradat gaudir d'una bona conversa tota la tarda. M'ha agradat saber que m'esperen per Barcelona. M'ha agradat aquest dissabte. M'ha agradat aquesta setmana. Demà, com a patxanguero que sóc, només recordaré aquesta última part.

Petons, patxangueros!