Però a les 6:00 del matí de dimecres tornava a agafar l'AVE i cap a Madrid fins divendres. El més destacable: LA ROJA (dels collons, afegeixo). El dijous, abans del partit, allà a Orange ja hi havia banderes a saco, la gent no parlava d'altra cosa... Vaja, que treballar no es va treballar gaire. I a l'hora del partit... la vaig encertar tius! Vaig anar al lloc adient! Un bar on va sonar fins a 3 vegades l'himne espanyol amb la lletra de les èpoques del tiet Pacu i SÍ SENYOR, VA SONAR EL TORITO BRAVO! I comentaris del pal "a por los comunistas!" (jugàven contra Rússia, és clar) i altres perles que feien de la visualització del partit de semifinals, un autèntic estudi sociològic des de dins d'una tribu molt diferent a la meva... Ambtot, va ser molt divertit, i és que a casa seva, cadascú fa el que vol.
En fi, sort que la final ja no la veuré des de la capital, tot i que no sé què em farà més mal, si sentir l'himne franquista a Madrid, o un "vivaspañña" a Barcelona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada