divendres, 6 de juny del 2008

La ciutat de l'home vs la ciutat de Déu

Sant Agustí era patxanguero. Plató era patxanguero. No, el de televisió no, em refereixo al filòsof del segle V a.C. i els dos em poden ajudar a explicar el patxanguerisme.

Sant Agustí va crear la idea de ciutat de Déu i ciutat de l'home. A banda de ser una manera d'absoldre el cristianisme com a culpable de la desaparició de l'imperi romà (que havia caigut poc abans), la idea de la ciutat de Déu fa referència a les grans idees, a l'amor, a la caritat, mentre que la ciutat de l'home fa referència a les coses, si no més materials, sí més "mundanes"; l'egoisme, el poder, la luxúria si m'apures... Vaja, el que havia fet caure els romans... Així es demostrava que Déu no hi havia tingut res a veure, perquè vivia en una altra ciutat.

Per la seva banda, Plató havia explicat el seu mite de la caverna. En ell, a grans trets, es diu que l'home està encadenat en una cova fosca on només veu ombres i que només aconsegueix sortir-ne si es desprén de tot el bagatge que l'home porta pel fet de ser humà. Així s'aconsegueix arribar al món de les idees i trobar la veritat, Déu, o digues-li com vulguis... Allò que abans només veia com a ombres.

Fins a finals de l'edat mitjana, la idea que la recerca de la ciutat de Déu o el món de les idees era allò "correcte" o l'objectiu final de tot home, i que tot el que tenia a veure amb el món terrenal s'havia de descartar sense contemplacions, va dur la humanitat a la inquisició, a la tirania dels senyors, etc.

Amb l'arribada dels primers pensadors humanistes, la cosa va canviar. Ara s'havia de deixar de banda a Déu, les grans idees, etc i tornar a l'home, la condició humana, l'egoisme, el paper principal del teatre de la vida.

És possible que ara estiguem en el punt absolutament oposat al del final de l'edat mitjana? Estem en un món on el pensar, les grans idees, etc, no hi tenen cabuda? Estem en el sistema, societat, o digueu-ho com vulgueu, de l'egoisme, del materialisme, del "ho vull aquí, ara i sense esforç"? Déu, i amb ell, els valors que comportava (usats bé o malament és un altre tema) ja no tenen sentit avui dia. Moral? Què va, si tinc "coses" materials, no necessito moral!

Un patxanguero, tornant a l'inici, intenta barrejar els dos móns, el de Déu i el de l'home, el de les idees i el de la foscor absoluta. Disfruta amb les coses més materials, però alhora és capaç de gaudir d'abstraure's, de pensar en d'on venim, si és cert que l'home ve de la patata, o almenys, d'intentar millorar com a individu i com a societat.

No sé si encara teniu dubtes. De fet, el meu dubte és que algú hagi arribat a llegir fins aquí. Perdoneu, és el que tenen les nits "tranquil.les" a la feina... Us diré que jo, com a patxanguero que sóc, avui he complert amb els dos móns. Per exemple: he fet una passejada per la ciutat de Déu, he anat a la universitat i ja tinc projecte de final de carrera, una cosa que m'ha de fer més gran (que no més gros); estudi, coneixement, grans idees amb aplicació... Per altra banda, potser per celebrar el meu ascens a la ciutat de Déu, he passat per una botiga de videojocs i m'he comprat el Dragon Ball Z Burst Limit per a la PS3. Res més proper a la ciutat de l'home.

I amb tot es disfruta. I amb tot s'és feliç.

3 comentaris:

Un Mandril ha dit...

Però no ens enganyem! Es precissament perque podem fer realitat el "ho vull aquí, ara i sense esforç", que ens permet disposar de temps per "pensar en les coses més elevades".

No es pot pensar en visitar la Ciutat de Déu, si no t'has patejat i repatejat la Ciutat de l'Home. I es més: pensaràs en visitar-la si estas aborrit de la Ciutat de l'Home!

Que no nos embauquen! Som Homes, no Deus, cadascu al seu barri i amb la calma. Com deia Robert Browning: God's in his Heaven. All's right with the world!

Venguen!

Unknown ha dit...

coneixes la moguda lletgista de l'estanislau verdet? ensumo que et pot interessar...

al corralt de conceptes hi ha + info...

Unknown ha dit...

Ciutat de Déu?? BUAH! materialista 100% reconocelo!
Maldito...que intento estudiar y las pocas ganas me llevan ha este blog, será Satanás cor Petit que ha llamado a mi puerta...