dijous, 17 de febrer del 2011

Tahrir no és Gràcia

Hi ha dies que sense cap motiu, estàs emprenyat. Avui és un d'aquells dies, poc freqüents i alhora normalment productius (destructius, sí, però productius).

Com de costum, arribant a casa després d'un dia de bona feina (ja!), m'he posat el 3/24 i m'he estirat al sofà. I després de veure algunes notícies dels enfadats fabricants de cotxes, del Felip Puig i l'enèssim comentari sobre els 80, ara els 30 i demà els 3,1416, han vingut les notícies de les revoltes dels països musulmans (perdoneu per simplificar-ho tant, però estic de mala llet i no vull pensar ara si són de l'Orient Mitjà, del pròxim, o del de més enllà) en contra dels governs i de tot plegat. Bahrein ha enviat l'exèrcit a "convidar" els manifestants a retirar-se i a Líbia directament s'ho fan entre ells; no els cal cap exèrcit per matar-se els uns als altres. Exposats els fets, aquí van els meus comentaris:

1) És evident que les crisis d'aquests països arriba massa tard. Almenys per la resta de món. Els informatius ja n'han tingut prou amb Egipte (i una miqueta Tunísia). Per tant, posem una punteta d'informació aquí i prou. A parlar del Barça que és més notícia! Es veu que ha perdut! Informació? JA!

2) Seguint amb aquest fil de la manipulació a la qual som sotmesos de manera sistemàtica per tot el tinglado periodístic, ja fa dies també que em corria pel cap una qüestió de números.
Resulta que a la plaça Tahrir d'El Caire hi havia 1.000.000 de persones aproximadament segons les notícies que tiren més alt, els dies de més impacte. Òstia, que es reuneixin 1.000.000 de persones a un país on són 83.082.869 segons la viquipèdia està molt bé. Fins i tot serveix perquè desaparegui un règim de 30 anys.
Però que passi a un lloc com el Passeig de Gràcia, amb un número semblant de manifestants, però d'una població de 7.000.000, no és indicatiu de res. Bé, en aquest cas, segons alguns mitjans hi havia 2 persones, un poni, dues cabres i un turista anglès perdut.

En fi. Ja sabeu que això és "tal com rajo". No és pas la meva intenció concloure que les manifestacions d'Egipte tinguin menys veritat que la de Barcelona. Ni a l'inrevés. Només poso de manifest el tractament desigual que se'n fa per part dels mitjans de comunicació arreu, que tenen la paella pel mànec, més del que segurament ens pensem. No els hi fem massa cas. Pel Barça sí. Però per poca cosa més. La veritat, si és que existeix, no la trobarem a un paper, ni a una caixa tonta. A no ser que poseu el canal Gran Hermano 24h. Allò sí que és la veritat de la nostra societat.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu i només recomanar-te a tu i a tothom la lectura d'un llibre: "Cómo nos venden la moto (Información, poder y concentración de medios)" de Noam Chomsky i Ignacio Ramonet (Icaria editorial).

txon ha dit...

Jo també estic totalment d'acord amb tu. Vaja, és una evidència el què dius... Vaig posar un post precísament molt semblant al meu bloc, no sé si l'has llegit.