El darrer programa "El Convidat", al qual he de dir que estic bastant enganxat, el Pau Riba, persona(tge) a qui no havia tingut ocasió d'escoltar més enllà d'alguna cançó, va comentar amb l'Albert Om el per què no creia en la democràcia i de fet, no havia anat mai a votar. Ho va explicar amb un símil que em va fer molta gràcia, alhora que resumia molt fàcilment allò que molts cops hem comentat en diverses converses de sobretaula.El professor emmig de classe pregunta: "xics, algú sap quant és l'arrel quadrada de 237?". I els nens es queden amb cara de "a què coi pregunta aquest paio?".
Tot seguit el professor, resignat, pregunta: "a veure, i dos més dos, quant fan?". Aquí tots els alumnes criden alhora: "quaaaaaatre".
Donar-li el "poder" de decisió a la gent, vol dir que cal que entenguin el que se'ls hi diu. I si no ho entenen, no ho compren. Amb altres paraules, no ho voten. Per tant, irremeiablement, la democràcia empeny a fer només allò que una gran majoria pot arribar a copsar. I malauradament, la majoria de gent no està per copsar massa coses...
L'excel·lència és excel·lent perquè és poc extesa. Una democràcia mai no serà excel·lent. Com a molt, en el millor dels casos, serà mediocre. I tot amb tot, és el "menys dolent" dels sistemes... Sí que anem "arreglats"!
1 comentari:
Sí, jo també vaig veure l'Om, i és curiós observar com alguns coïncidim a pensar més o menys el mateix. Cert és que en una democràcia les minories hi perden (encara que siguin les més adeqüades pel país), és per això que no és un sistema del tot just. Però compte, és de tots el millor, sempre i quan hi hagi una massa responsable, i téns raó en que avui en dia la massa no n'és gens. El capitalisme ferotge ens ha conduït cap a la manca d'integritat personal, i això produeix manca de confiança social. Històricament l'Estat espanyol ha demostrat i demostra constantment prepotència hegemònica amb sentències jurídiques totalment polititzades (deixant aparcada una de les principals normes fonamentals en una democràcia que és la independència dels poders d'un Estat [legislatiu, executiu i judicial]), vegis: prohibicions de corrents de pensament totalment legítims (independentismes, debats monàrquics i constitucionals, etc.). Això, juntament amb els constants bombardejos mediàtics de banalitat i fomentant claríssimament la uniformitat de pensament fa que molts estiguem altament desencisats pel temps que ens ha tocat viure. I és que, avui dia, ciutadans en massa van conscientment adoctrinats a votar pensant que el peix gros és més útil que el peix petit.
Publica un comentari a l'entrada