Moody's o com creuar Diagonal amb Francesc Macià amb els ulls embenats seguint un cec que s'ha deixat a casa el sensor que fa que els semàfors sonin

Llegeixo a un diari com un altre la següent notícia: "Brussel·les posa en dubte l'honradesa de les agències financeres de qualificació".

L'intrèpid lector, avesat als paranys lingüístics proposats a diari per la premsa esportiva, ho haurà captat ràpidament: no és correcte unir en una mateixa sentència els mots "honradesa" i "financeres". Encara més incorrecte és que la primera sigui una qualitat atribuïda a la segona.

De totes maneres, suposem que obviem aquesta minúcia. Suposem que intentem esbrinar què volen dir les lletres d'aquest titular. Fins i tot som capaços d'entendre les paraules que el componen. I el següent pas, només apte per a autèntics kamikazes de la vida, és esforçar-nos titànicament per copsar la idea que ens vol transmetre (presumptament) el redactor. Jo ho he intentat i el resultat és el següent:

Brussel·les és un lloc adient per governar una colla d'inútils anomenats "europeus". No en va és aquí on tenen aquell nano que pixa contínuament. No cal dir quina és la boca destinatària de tal quantitat de fluïds corporals (deu haver menjat espàrrecs? Déu meu, espero que no!). I és que com diu el rapsoda Mohamed Jordi, "se'ns pixen a la boca i ens pensem que és pipí d'àngel".

Bé. Tenim l'"on". Ara anem al "què". Agència financera de qualificació. La majoria de llibres i llocs web les defineixen com entitats independents que valoren a d'altres empreses, bancs o fins i tot països, la seva solvència. Aquesta valoració finalment esdevé un indicador que relaciona els dos conceptes clau de les finances: risc i rendibilitat.

A mi que aquestes coses em sonen a mandarí, el que em ve al cap és dir que aquestes entitats independents aconsellen a on t'has de deixar la pasta i a on no. Molt bé. És una feina com una altra. El problema ve quan se'ls hi fa massa cas a aquesta gent. Imagineu que gent (presumptament) seriosa com el govern d'un país (o d'un continent, o del món sencer) els hi fa cas a ulls clucs. Imagineu... o obriu el diari de demà.

Molt bé. Ja tenim l'"on" i el "què". Amb això ens dóna per fer un petit raonament. El meu és el següent:

1) Una "entitat independent" com una agència de qualificació busca el mateix que tota "entitat independent": guanyar diners, molts diners.

2) Esperar honradesa d'una empresa que no crea res, em sembla si més no ingenu.

3) Que qui espera aquesta honradesa sigui un govern, és per flipar.

4) Que aquest govern sigui el de tot un continent, és per aprofitar i unir-se al darrer viatge de l'Atlantis a l'espai.

5) L'home ha muntat un sistema tan immensament complex i tant artificial com és el Capitalisme, que ha fagocitat als seus creadors, als ideòlegs, als seguidors, i fins i tot han aconseguit arrossegar cap a l'abisme els qui no hi havien cregut o si més no, se'n mostraven més escèptics. Això no hi ha Déu que ho controli. Bé, de fet sí que hi ha algú que ho controla, de moment. Són entitats independents. Sort en tenim d'elles...