El perquè de ser bona persona

Diuen que quan un és massa bo, es torna bobo. Jo sóc molt bo en moltes coses, no ho descobrirem pas ara, oi? A banda de les meves innates capacitats, el meu tarannà em fa sentir més còmode seguint moltes de les "regles" marcades. Se suposa (se suposa, oi?) que les regles i normes i recomanacions s'usen per beneficiar l'àmplia majoria de la societat. Ara bé, què passa quan uns acaten aquestes "lleis" i d'altres no?

Doncs per la meva experiència, el que passa és que sempre pringo jo.

EXPERIÈNCIA NÚM. x:

Diumenge 7 de desembre de 2008. Vaig a la feina en torn de nit, és a dir, a les 23:30 circulo pel polígon on treballo. Sospitosament veig un cotxe de la guàrdia urbana circulant a 20kmh aprox, sense cap motiu aparent. "Ui, penso, aquests van de cacera! Portem-nos bé!". Em porto bé. Tant bé, que 100 metres després em paren dient que m'he saltat un semàfor en vermell. Però no de qualsevol manera, no, faltaria més! "Usté qué pasa, que las normas no le afectan no? Que pasa de ellas? Hay tres colores, rojo, verde y amarillo y usté se lo ha saltado en rojo". I jo explicant, amb la meva veu tremolosa de bona persona que SEMPRE compleix les normes, sobretot de trànsit perquè ja ha tingut algun ensurt: "no, oiga, que no me lu he saltau, que me lo conosco porque trabaju aquí i de fet ara voy a trabajar, eh?" "Oiga, que nosotros también estamos trabajando eh? A ver si se va a pensar que estamos de vacaciones..." Salta el company de l'"amable" guàrdia que m'estava atenent: "la cosa es mucho mas sencilla... te lo has saltao en rojo y punto!!".

Total, noteta que encara no sé si és multa, només avís o què... Ja us ho diré d'aquí unes setmanes... I el pitjor, la sensació de presa de pèl. Jo sé que no m'he saltat el semàfor. Ells diuen que sí (s'acosta la paga doble de nadal... per als guàrdies urbans també). Sempre respectant la senyalització, les prioritats, sense córrer ni tan sols per autopistes de 6 carrils per banda... I pam! Cornut i pagar el beure...

EXPERIÈNCIA NÚM. x+1:

Dia de Sant Esteve. Imagineu-vos 15 persones, entre elles 4 nens menors de 10 anys, en un piset. Soroll? Home, i tant! Faltaria més. També és cert que durant tota la nostra vida familiar s'ha tingut en compte de no molestar els veïns. Mon pare ronca (com jo, però una mica més...) i a l'estiu es tancaven les finestres per no emprenyar amb el conseqüent augment de la temperatura a la cambra, està clar... No acostumem ni tan sols a parlar amb el to habitual a partir de les 22:00 de cada nit. Òbviament mai es posa una rentadora en una hora no prudencial. Vaja, allò tan català de "ves, no voldríem molestar pas eh?".

Resumint, que sempre que fem alguna cosa tenim en compte el voltant, per si poguéssim molestar o fer sentir malament o... Tot s'ha de pensar pel benefici propi i pel no putejament dels demés, vaja. Asín me lo aprendí yo...

Per què? Doncs perquè un dia de Sant Esteve a les 17h truqui el veí de baix dient que fem molt de xivarri i que si anem borratxos que no ens adonem del soroll que fem, que està afectant fins i tot al seu mobiliari... Dia de Sant Esteve a les 17h. Dia de celebracions familiars, de tió, de jocs...


Són dos exemples, com us en podria dir molts altres (vegeu la secció "tal com rajo"), de com ser educat, de com pensar en els altres, de com ser bona persona, es torna en la teva contra i la gent ho aprofita per enfotre-se'n de tu a la teva cara amb l'absoluta certesa que no t'hi tornaràs...

No podria ser res més que no fos un bon jan, i aniré empassant, i empassant, i callant i fent bona cara. Però el dia que se'ns acabi la paciència als bons jans, fotrem un mecagum tan gran, que no sabreu d'on us vénen les hòsties a la resta gent...

... o potser aquest dia no arribarà mai, i senzillament seguirem empassant i resignant-nos-hi... Al capdavall, estic orgullós de ser dels pocs bons jans i no dels estúpids aprofitats de la resta, incapaços de veure més enllà del seu melic.