S'ha acabat el pensar que les coses vindran fetes o no vindran. Que cadascun de nosaltres ocupa un lloc simplement d'espectador i que no tenim ni veu ni vot ni cap tipus de capacitat de modelar l'entorn que ens toca viure. Prou.
Mori la idea que només els trepes aconsegueixen els seus objectius i que com que nosaltres no en som, mai no aconseguirem res. S'ha acabat acotar el cap quan intentes fer alguna cosa, per petita que sigui i en qualsevol àmbit, no te'n surts i el de davant teu t'engega un "ja t'ho deia, jo" o un "es veia venir".
Prou de pensar que la teva realitat surt als telenotícies, als diaris i als blocs de macroeconomia i política.
És l'hora de tornar a la realitat. A la nostra. No a la dels diaris. A la realitat de debò. A la que respires, toques i sents cada dia. És l'hora de millorar aquesta realitat. És l'hora de fer les coses bé. Les més petites, sobretot. És l'hora de tenir una paraula amable, d'estimar tant la gent com el que fas, de fer bé la teva feina.
D'acord que és una batalla a priori desigual però no lluitar-la només pot conduir-nos a la més fosca de les tenebres. Lluitar-la, la guanyis o no finalment, ens estarà portant pel camí de la plenitud i qui sap, si de la felicitat.
3 comentaris:
Bona entrada...ideal per llegir un dilluns al matí tot esmorzant abans de sortir de casa.
Aquesta idea de lluitar contra el derrotisme la trobo genial i altament necessària. Quan la societat esdevingui realista, que no optimista, però amb un sentit de la responsabilitat individual més arrelada i interioritzada, llavors serà quan el progrés avançarà. Però per això cal retrobar l'esperit crític i no expressar tantes sentències sense el coneixement adequat.
Felicitats per aquest escrit Carles. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada