A petició d'alguns lectors (concretament un), segueixo amb la secció de queixa, que va camí de convertir-se en clàssic, ja que el món fa pudor i hi ha mil coses de les que queixar-me. Destructivament, és clar, perquè no hi ha solució possible així que només queda rajar, rajar i rajar...
Ahir vam anar a fer una volta pel Born. Barri suposadament guai, cool, "gafapastoso"... I hi vam anar en moto, com acostumem a moure'ns per BCN... Per un dia, vam deixar un dels cascos que portàvem a sota el seient, ben tancadet. UN DIA! I pam! En una hora i mitja arribem a la moto, obres el seient i veus que ja no hi és. S'ha de ser desgraciat. Perquè et robin el casc i per tenir els sants collons de robar-lo.
En fi, que si ja pensava que la gent és subnormal (a excepció dels que llegiu aquesta pàgina, està clar), això només fa que fer créixer el meu rebuig a la societat en general i als individus en general. Malauradament, per una cosa bona que reps de la gent, et foten mil punyalades per darrera, per davant i per tots els costats. Així que com a amant de les matemàtiques, la probabilitat i l'estadística que sóc, no em surt a compte confiar o esperar res de bo de la gent. I per suposat que no em jugaria la vida en una guerra ni tan sols la reputació o el més mínim repèl del dit petit de la mà esquerra per ningú, a excepció de comptades excepcions (i tu segur que n'ets una).
A la societat, i a la gent desconeguda: a priori, QUE US DONGUIN PEL CUL!
3 comentaris:
N'hi ha per llogar-hi cadires.
Nomes accepto el comentari anterior si esta dit amb accent de Mathew Tree ;)
Venguen!
Pensa en positiu... probablement quan es posi el casco li passaràs part dels habitants que hi tenies...(per si acàs el cabronàs llegeix el teu blog)
Ah...per si et serveix d'algo, jo tinc el casco de moto del teu avi.
Publica un comentari a l'entrada