diumenge, 29 de gener del 2012

Nada es gratis

Tot just acabo la lectura del llibre de Jorge Juan (que no deixa de ser un pseudònim de sis economistes de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada - FEDEA).

Primera part dura. Explica els orígens de la crisi i de la situació actual (la primera està continguda en la segona però els dos conceptes no tenen una relació d'igualtat entre sí). Dura per espessa. I dura perquè mostra que hi havia molts indicis de cap on estàvem anant. Però ens hem tornat uns experts en allò del "ande yo caliente...".

Segona part més positivista. Es proposen mesures correctores i solucions a determinats aspectes clau. Ara bé; gran part d'aquestes mesures xoquen frontalment amb el "spanish way of life" (no tant amb el "catalan" però això és un altre tema...).

Pel que fa a les mesures financeres per resoldre la crisi del deute, els autors parlen de separar aquelles institucions "importants" (Santander, BBVA, CaixaBank i ¿Bankia?) de la resta. És semblant a la idea de banc dolent que comentava alguna proposta electoral... Només en cas de problemes en els grans, s'haurien de destinar fons públics dels contribuents. Per a la resta, entengui's caixes i bancs menors, en cas de fallida, simplement se'ls ha de deixar caure. Cal tornar a la idea que si has invertit equivocadament, perds i tanques, contrària a la massa extesa "si guanyo, guanyo i si no ja em rescataran". D'altra manera, és el poble qui està pagant els excessos i equivocacions d'uns pocs que buscaven, sovint, un enriquiment massa ràpid.

La segona mesura financera que s'analitza parla de creixement econòmic. Per aconseguir-ho, cal revisar la immensa burocràcia del sistema espanyol, així com els anacrònics mecanismes de diàleg entre el mercat laboral i els sectors sindicals. El llibre comenta com qüestions com la temporalitat de contractes, sovint és el resultat d'una mala negociació i de l"apoltronament" sindical (també empresarial, compte) en aquest sentit, enlloc de valorar altres idees com competitivitat, objectivitat, excel·lència...


Finalment, el llibre resumeix en tres pilars fonamentals allò que s'anomena la "reforma estructural", que no és més que deixar antics valors enrera i mirar realment endavant amb ulls "europeus" en el sentit nòrdic de la paraula.

Educació: cal una reforma educativa que redueixi el fracàs escolar però sobretot, premiï l'excel·lència, especialment a nivell d'institucions. En aquest sentit, el llibre apunta el fet que no hi ha cap universitat espanyola entre les dues-centes millors del món (200!!). Entre les mesures concretes per assolir aquest objectiu, es parla d'una assignació de recursos per objectius per tal de garantir la competitivitat i la recerca de la innovació a les universitats per exemple, enlloc de l'actual assignació directa. També es parla de l'avaluació objectiva del personal docent, per molt que aquest tema sembla que aixeca polseguera en un entorn sovint críptic i "personal" com pot ser una aula.

Mercat laboral: s'atribueix a la dualitat entre contractes temporals i indefinits gran part del problema actual. La inestabilitat dels contractes temporals dificulta l'especialització o la formació laborals. Per altra banda, les costoses condicions associades als indefinits, fa que les empreses siguin reticents a aquest tipus de contractes. L'opció proposada és un sol contracte indefinit prou flexible com per premiar i assegurar el lloc a aquells que porten temps i s'ho guanyen, així com que no comporti un greuge important per l'empresa que decideix prescindir d'un treballador que ben aviat decep en el seu rendiment.

Reforma administrativa: resumint molt aquest punt: burocràcia no, gràcies.

Per tant, de la lectura d'aquest llibre en trec el següent:

Burocràcia + apoltronament + "xanxullo" + corrupció + aprofitar-se de tot i de tothom + analfabetisme + vendre fum = CRISI (intenteu pensar en un país que es pugui definir amb aquests conceptes... en coneixeu algun? Comença per EJ i té una Ñ ben grossa?)

Competitivitat + valors individuals i col·lectius + objectius concrets + eficiència + esforç + valoració de l'esforç + educació + excel·lència = ... ni idea. Mai no he viscut en un país com aquest. Potser si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora... O potser si ens deixen seguir l'exemple escocès...

1 comentari:

Joan Arnau ha dit...

Ei! Bon post. Et recomano el llibre "Hay alternativas". De fet, te'l pots descarregar aquí: http://www.rebelion.org/docs/138182.pdf

Molt bon llibre per conèixer les claus de la crisi internacional, amb un apartat en concret sobre la crisi espanyola. La part final ofereix solucions. És un llibre molt d'esquerres, ecologista, i humanista. Una obra fonamental!

Salut!