El segle XXI (empresa i crisi)

Fa un parell de dècades, quan pensàvem en el segle XXI, imaginàvem un món de robots, cotxes que volaven, tecnologia aplicada al servei de la gent... El nou mil.lenni ens havia de portar un trencament total amb tot allò que havia viscut la Terra fins aleshores. Suposo que amb el que no comptaven els visionaris que ens explicaven aquestes coses era qui s'havia d'encarregar aquests canvis: les persones.

Si les coses havien d'evolucionar, les persones és evident que també ho havien de fer. I de canviar, home, potser sí que hem canviat. Ara, evolucionat...

Tinc la sensació que abans s'intentava millorar el que tenies al voltant. Alguns fins i tot volien canviar cap a millor, segons la seva idea, el món sencer. I ara? Doncs ara només volem xuclar tot el que tenim al voltant i aprofitar-ho tot pel nostre únic i immediat benefici.

Les empreses de fa uns anys, s'esforçaven a crear i millorar productes i serveis útils. Innovaven, o donaven qualitat en allò que existia. O almenys, buscaven la millor manera per diferenciar-se de la resta afegint valor a allò que feien.

Bé, ara estem en crisi. Una crisi a què hem estat abocats per la idea estúpida i il.lògica que les coses que tenen un valor x, s'han de vendre a 2x, 3x o tantes x com es pugui. Parlo de l'habitatge, és clar. Però no és l'única deficiència empresarial, no. La resta d'aquestes empreses han aprofitat aquesta crisi per ensenyar-nos del tot clar la "clarividència" dels que les governen. Enlloc d'aprofitar la situació per intentar canviar, millorar, modificar allò que s'ha fet malament i afegir nou valor a les seves empreses, s'encaparren en destrossar-les fins a límits que freguen el surrealisme.

D'aquesta manera, una empresa de telecomunicacions (sé de què parlo), creu que el millor que pot fer és entregar (subcontractar) tota la seva infrastructura tècnica a una altra empresa a qui paga quatre rals pel seu manteniment. Òbviament la qualitat se'n ressenteix, la clientela es queixa i se'n va, dónes una imatge fatal, però a finals d'aquest any, t'hauràs estalviat uns calerons. L'any que ve ja es veurà. Mentrestant, a la gent de la teva empresa, com que ja hi ha algú altre que fa la seva feina, els fas fora. Tant se val que aquests ho fessin millor, amb més implicació, proximitat, etc. Això és com si un banc, li entregués tots els estalvis de la caixa forta a un mico de cul vermell, amb l'esperança que aquest els inverteixi en uns valors segurs i creixents. Ara que he escrit aquest símil, no puc evitar pensar en el Florentino i en Caja Madrid... Un cas ben real.

O creieu que Nissan no seguirà fabricant cotxes? I tant, però no a la planta de Barcelona. Ara ho farà a la de Sant Petersburg (curiosament han obert una planta allà aquest juny mentre aquí els ERO's van que volen). Permeteu-me dubtar que aquest canvi comporti una millora de la qualitat. El que us puc assegurar és que és més barat. O això diuen els "lumbreres" de dalt.

Així és com ara volem sortir de la crisi amb què hem començat el segle XXI. Sense cap idea, sense cap remei. Les empreses ja no volen una persona capaç, sinó una de barata. Ja no cal que els forners facin pa bo. Simplement que el nyap que facin el venguin més barat que el forner del costat. En el camp de les telecos, perquè em toca, ningú no vol un servei d'internet bo i fiable i estudiat... Només volen el més barat. Ara, com després falli tots a córrer, és clar.

Un enginyer se suposa que és algú que pensa com millorar les coses. Quan ningú no vol millorar les coses, l'enginyer desapareix. Bé, ara els nous enginyers són els que diuen "tu, despatxa aquests paios que anirem millor" "mmm, però què hi guanyem?" "de moment que no els paguem, després ja ens espavilarem".

El segle XXI ens ha portat massa desenganys. El que escric aquí només és un dels centenars de mecagumdeus que penso cada dia reflexionant sobre el món. Economia, política, societat, cultura, natura... Absolutament TOT va de mal en pitjor. I no tinc gaires expectatives que això canviï. I encara més fort és que no sóc capaç de veure la manera de capgirar-ho. Quin enginyer, que estic fet...

Avui sí: CULTURA PATXANGUERA - expressions i refranys

Sí amics, avui toca culturitzar-nos una miqueta, i aprofitant hores mortes a la feina i que el jefe no mira, vull retre homenatge i alhora reivindicar la cultura que he anat rebent de tothom, però sobretot de la família... Aaaai, la família (amb veu de Padrino). Concretament, i molts ho heu viscut en les vostres carns fem un repàs a... L'APASSIONANT MÓN DELS REFRANYS (i expressions vàries)!

Perquè, què millor que cridar a taula amb un "a la taula i al llit, al primer crit!". Així et ve la gana! Quan sento això, per mi, que sóc bàsic, és com quan el gos de Pavlov sentia el xiulet del seu amo, i començo a salivar i a preparar l'estómac per un àpat, segur que deliciós. D'acord, no cal que senti això perquè sempre estic preparat per menjar i és que "no comer por haber comido, no hay nada perdido", tu!
Ara bé, i aprofitant que encara estem en ressaca de festes, no et pots passar ni un pèl, perquè ja se sap que "tal faràs, tal trobaràs".

Quan tenim un problema, una desgràcia o quelcom no ens surt del tot bé (o ens passen coses com les que comentava al darrer escrit), cal aplicar allò de la relativitat d'Einstein i dir: mira tu, "tal dia farà un any". "I si te he visto, no me acuerdo!".

A aquella gent nerviosa de mena, que a les 6:00 del matí ja estan llevats i que al final tampoc aprofiten massa el temps els hi diria sense dubtar que "no por mucho madrugar, amanece más temprano". No està de més saber que hi ha coses que no podem controlar a la natura...

Igualment cal tenir en compte que "qui tot ho vol, tot ho perd", frase que m'he hagut de sentir unes quantes vegades i que no acabo d'entendre, perquè encara que només vulgui una cosa, normalment també la perdo...

Recordeu també, ara que estem en crisi i que estem pendents del finançament, que ningú us donarà "duros a quatre pessetes", ni l'ING Direct, que és tu banco y cada día el de más gente. Ja sabeu: "qui vulgui peix, que es mulli el cul".

En fi, no m'eternitzo massa, que "el temps és or i la palla va cara". Simplement us convido a què em deixeu els vostres refranys o expressions preferits, els que us han marcat, els que us heu hagut de sentir més o...

Jo de moment, us desitjo molta sort aquest 2009, ja que no ho vaig fer en l'anterior post ("no estaba el horno para bollos"). I ho faig brindant sense supersticions, amb un got d'aigua tot dient allò tan maco de "aaaaaai, que és bona l'aigua, quan se té set!".

El perquè de ser bona persona

Diuen que quan un és massa bo, es torna bobo. Jo sóc molt bo en moltes coses, no ho descobrirem pas ara, oi? A banda de les meves innates capacitats, el meu tarannà em fa sentir més còmode seguint moltes de les "regles" marcades. Se suposa (se suposa, oi?) que les regles i normes i recomanacions s'usen per beneficiar l'àmplia majoria de la societat. Ara bé, què passa quan uns acaten aquestes "lleis" i d'altres no?

Doncs per la meva experiència, el que passa és que sempre pringo jo.

EXPERIÈNCIA NÚM. x:

Diumenge 7 de desembre de 2008. Vaig a la feina en torn de nit, és a dir, a les 23:30 circulo pel polígon on treballo. Sospitosament veig un cotxe de la guàrdia urbana circulant a 20kmh aprox, sense cap motiu aparent. "Ui, penso, aquests van de cacera! Portem-nos bé!". Em porto bé. Tant bé, que 100 metres després em paren dient que m'he saltat un semàfor en vermell. Però no de qualsevol manera, no, faltaria més! "Usté qué pasa, que las normas no le afectan no? Que pasa de ellas? Hay tres colores, rojo, verde y amarillo y usté se lo ha saltado en rojo". I jo explicant, amb la meva veu tremolosa de bona persona que SEMPRE compleix les normes, sobretot de trànsit perquè ja ha tingut algun ensurt: "no, oiga, que no me lu he saltau, que me lo conosco porque trabaju aquí i de fet ara voy a trabajar, eh?" "Oiga, que nosotros también estamos trabajando eh? A ver si se va a pensar que estamos de vacaciones..." Salta el company de l'"amable" guàrdia que m'estava atenent: "la cosa es mucho mas sencilla... te lo has saltao en rojo y punto!!".

Total, noteta que encara no sé si és multa, només avís o què... Ja us ho diré d'aquí unes setmanes... I el pitjor, la sensació de presa de pèl. Jo sé que no m'he saltat el semàfor. Ells diuen que sí (s'acosta la paga doble de nadal... per als guàrdies urbans també). Sempre respectant la senyalització, les prioritats, sense córrer ni tan sols per autopistes de 6 carrils per banda... I pam! Cornut i pagar el beure...

EXPERIÈNCIA NÚM. x+1:

Dia de Sant Esteve. Imagineu-vos 15 persones, entre elles 4 nens menors de 10 anys, en un piset. Soroll? Home, i tant! Faltaria més. També és cert que durant tota la nostra vida familiar s'ha tingut en compte de no molestar els veïns. Mon pare ronca (com jo, però una mica més...) i a l'estiu es tancaven les finestres per no emprenyar amb el conseqüent augment de la temperatura a la cambra, està clar... No acostumem ni tan sols a parlar amb el to habitual a partir de les 22:00 de cada nit. Òbviament mai es posa una rentadora en una hora no prudencial. Vaja, allò tan català de "ves, no voldríem molestar pas eh?".

Resumint, que sempre que fem alguna cosa tenim en compte el voltant, per si poguéssim molestar o fer sentir malament o... Tot s'ha de pensar pel benefici propi i pel no putejament dels demés, vaja. Asín me lo aprendí yo...

Per què? Doncs perquè un dia de Sant Esteve a les 17h truqui el veí de baix dient que fem molt de xivarri i que si anem borratxos que no ens adonem del soroll que fem, que està afectant fins i tot al seu mobiliari... Dia de Sant Esteve a les 17h. Dia de celebracions familiars, de tió, de jocs...


Són dos exemples, com us en podria dir molts altres (vegeu la secció "tal com rajo"), de com ser educat, de com pensar en els altres, de com ser bona persona, es torna en la teva contra i la gent ho aprofita per enfotre-se'n de tu a la teva cara amb l'absoluta certesa que no t'hi tornaràs...

No podria ser res més que no fos un bon jan, i aniré empassant, i empassant, i callant i fent bona cara. Però el dia que se'ns acabi la paciència als bons jans, fotrem un mecagum tan gran, que no sabreu d'on us vénen les hòsties a la resta gent...

... o potser aquest dia no arribarà mai, i senzillament seguirem empassant i resignant-nos-hi... Al capdavall, estic orgullós de ser dels pocs bons jans i no dels estúpids aprofitats de la resta, incapaços de veure més enllà del seu melic.

Garrick, o un dels pocs motius per riure

Holaquètalcomesteu, patxangueros. Ahir vam tenir la sort de poder anar al doctor Garrick a fer teràpia. I va funcionar, ja ho crec! Durant gairebé una hora i tres quarts vam desconnectar de la feina, l'estrès, la crisi i la mare que ho va parir tot. En aquests dies de pessimisme generalitzat, és increible veure com tres homes (ja grandets eh? que els anys passen factura!) et poden fer riure amb les seves cares, unes fustes d'atrezzo, i unes bones i histriòniques històries en forma de gags. Recomanable 100%, sempre i quan trobeu entrades, que sembla que la cosa està difícil...

Per si teniu algun dubte de si riuríeu o no, avui tenim "agulletes" a les costelles...

Bon cap de setmana i bon diumenge. Però avui és dilluns. I entre les notícies dels diaris, he hagut d'anar a llegir-ne una (notícia) d'aquestes que m'encén, que em fa bullir la sang, que em fa dir un MECAGUM ben fort... Sí amics, és l'hora d'un nou... TAL COM RAJO!

Resulta que com sempre per aquestes dates, ens anuncien la pujada de preus de les tarifes de transport públic a BARSALONA LA CAPITAL DA LA CATALUNYA GUAI, O SEA, NO?

Que t'apugin les tarifes d'un transport públic ja té collons. Que te les apugin un 7% quan l'IPC pujarà un 3,6% aproximadament, no té nom. Bé sí que té nom. Però no l'escric perquè el blog el llegeix la mama (hola mamaaa, petooons!) i no li agrada que digui paraulotes ni insults. Sobretot als polítics, perquè potser llegeixen això i m'engarjolen...

Quedem-nos amb les idees de "públic" i amb "pujada de 7%, molt per sobre de l'IPC". Ah, alerta que no ho he dit! Però justament aquesta pujada bestial es produeix sobre la T-10, un dels abonaments de bus i metro més utilitzats, molt per sobre de les T-Mes i altres... Casualitat? Causalitat? Tot plegat em fa mirar al mirall dues vegades cada dia per veure si realment tinc tanta cara de tonto com sembla... Es veu que sí. Tinc cara de tonto i que m'empassaré que és una pujada raonable perquè el combustible ha pujat encara més...

Hereu, maco. Explica-me'n una d'indis, però no em prenguis per estúpid. Tu no, que ja m'hi prenen a la feina, als bancs, a les immobiliàries, a trànsit, i a tants altres llocs.

El dia que algun càrrec polític proposi quelcom que em beneficiï, o com a mínim que no em putegi, prometo posar un ciri a Misericòrdia.

Mentrestant, VISCA BARCELONA, perdó; VISC A BARCELONA.

La nova joguina: 2 regals

Sí amics, ahir a la tarda, i com aquell qui no vol la cosa, vaig trobar-me amb un paquet immens a sobre la taula del menjador... i en obrir-lo allà estava. Guitar Hero World Tour!!! Per aquells que no ho coneixeu, és un joc de la PS3 en què has d'interpretar cançons, aquest cop amb l'ajuda d'una guitarra (o dos!), un micròfon i UNA BATERIA!! (anunci oficial i anunci menys oficial). Espectacular. Brutal. La joguina definitiva, que sempre havia somiat, en forma de joc de consola i amb un acabat perfecte. Joc de grup, música, rises amb els amics... Ho té tot. Esteu convidats a passar per casa a provar-lo quan volgueu, perquè s'ha de veure...
El repertori de cançons és boníssim: Are you gonna go my way de Lenny Kravitz, About a girl de Nirvana, The Joker de Steve Miller Band... i desenes de cançons més. I la possibilitat de fer les teves pròpies cançons amb un veritable estudi de gravació en el mateix joc... Això sí que és oci NextGen.

Però el millor regal, el tinc des de fa molt més temps (gairebé 11 anys). I moltes vegades no me n'adono (que no vol dir que ho oblidi), però sempre hi ha alguna cosa que t'hi fa pensar de nou. I quan rumies, i mires enrera, i mires endavant, t'adones de com n'és de meravellós tenir-lo sempre allà...

Gràcies pel regal, Anna... i pel Guitar Hero també.

Carles.

Carta al director

Estimat senyor director del bloc. Com és que fa tant de temps que no diu res? Que no té res a dir? Que no ha vist cap pel.lícula, ni ha anat al teatre, ni ha llegit cap llibre que no es mereixi un (almenys) breu comentari per a nosaltres? Que no mira la televisió? Vostè sempre es fa el fatxenda que llegeix un piló de diaris... Que no hi ha cap notícia que li hagi captat l'atenció? Que no hi ha motius per fer un "tal com rajo"?

No hi ha motius per fer un tal com rajo?

Potser és que tot plegat va bé...

... o potser ho veu tot tan negre, que no sap ni tan sols per on començar.

Un lector.

El Matí a Minoria absoluta, en Versió Original... Tu diràs!

Bones patxangueros. Avui hem anat a la ràdio. Concretament a RAC1, allà a Francesc Macià, sabeu? Sí home, l'edifici del grup Godó, al costat del Corte Inglés... Bé, el cas és que hem anat a veure com feien el Minoria Absoluta, aquest programa que tant ens entreté i que cada nit escoltem (prèviament baixat a l'IPod, és clar). Ens ajuda a relaxar els músculs i ens porta al son ben sovint... No és pas que el programa ens faci dormir (que també). És que ja són com de la familia...

Doncs bé, en la seva línia. Bons, molt bons. El guió és un full per una cara, al qual amb prou feines hi paren atenció... Molts diàlegs sorgits d'una sola mirada, d'una imatge dels monitors que tenen a l'estudi (per cert, hi veien TV3, no sé si era la CNN o una cosa així, i A3!!!). A més no hi havia ningú més de públic, o sigui que els teníem per nosaltres sols (bé, i pels oients, és clar).

A més avui és dijous! Així que hi havia els Òscars! Aquells del Català fàcil de la Direcció de Política LLingüística (amb eLLe). En totá: que ens hem fet un fart de riure. Són molt bons tots plegats. I la segona hora, quan ja no hi ha el Soler i la resta, també està molt a l'alçada. Sense imitacions i parlant d'Història, són capaços de fer-te aprendre i divertir-te rient...

La ràdio: un món diferent i divertit, en aquest cas. Si mai teniu un matí lliure entre setmana, no dubteu d'anar-hi. És tan fàcil com presentar-se allà... o enviar un mail prèviament per assegurar "el tiru".

Com diuen cada dia, Minoria Absoluta és el programa que Catalunya es mereix... Un dia pot ser un reconeixement. Un altre dia potser és més aviat un càstig...