dilluns, 5 de gener del 2009

Avui sí: CULTURA PATXANGUERA - expressions i refranys

Sí amics, avui toca culturitzar-nos una miqueta, i aprofitant hores mortes a la feina i que el jefe no mira, vull retre homenatge i alhora reivindicar la cultura que he anat rebent de tothom, però sobretot de la família... Aaaai, la família (amb veu de Padrino). Concretament, i molts ho heu viscut en les vostres carns fem un repàs a... L'APASSIONANT MÓN DELS REFRANYS (i expressions vàries)!

Perquè, què millor que cridar a taula amb un "a la taula i al llit, al primer crit!". Així et ve la gana! Quan sento això, per mi, que sóc bàsic, és com quan el gos de Pavlov sentia el xiulet del seu amo, i començo a salivar i a preparar l'estómac per un àpat, segur que deliciós. D'acord, no cal que senti això perquè sempre estic preparat per menjar i és que "no comer por haber comido, no hay nada perdido", tu!
Ara bé, i aprofitant que encara estem en ressaca de festes, no et pots passar ni un pèl, perquè ja se sap que "tal faràs, tal trobaràs".

Quan tenim un problema, una desgràcia o quelcom no ens surt del tot bé (o ens passen coses com les que comentava al darrer escrit), cal aplicar allò de la relativitat d'Einstein i dir: mira tu, "tal dia farà un any". "I si te he visto, no me acuerdo!".

A aquella gent nerviosa de mena, que a les 6:00 del matí ja estan llevats i que al final tampoc aprofiten massa el temps els hi diria sense dubtar que "no por mucho madrugar, amanece más temprano". No està de més saber que hi ha coses que no podem controlar a la natura...

Igualment cal tenir en compte que "qui tot ho vol, tot ho perd", frase que m'he hagut de sentir unes quantes vegades i que no acabo d'entendre, perquè encara que només vulgui una cosa, normalment també la perdo...

Recordeu també, ara que estem en crisi i que estem pendents del finançament, que ningú us donarà "duros a quatre pessetes", ni l'ING Direct, que és tu banco y cada día el de más gente. Ja sabeu: "qui vulgui peix, que es mulli el cul".

En fi, no m'eternitzo massa, que "el temps és or i la palla va cara". Simplement us convido a què em deixeu els vostres refranys o expressions preferits, els que us han marcat, els que us heu hagut de sentir més o...

Jo de moment, us desitjo molta sort aquest 2009, ja que no ho vaig fer en l'anterior post ("no estaba el horno para bollos"). I ho faig brindant sense supersticions, amb un got d'aigua tot dient allò tan maco de "aaaaaai, que és bona l'aigua, quan se té set!".

dijous, 1 de gener del 2009

El perquè de ser bona persona

Diuen que quan un és massa bo, es torna bobo. Jo sóc molt bo en moltes coses, no ho descobrirem pas ara, oi? A banda de les meves innates capacitats, el meu tarannà em fa sentir més còmode seguint moltes de les "regles" marcades. Se suposa (se suposa, oi?) que les regles i normes i recomanacions s'usen per beneficiar l'àmplia majoria de la societat. Ara bé, què passa quan uns acaten aquestes "lleis" i d'altres no?

Doncs per la meva experiència, el que passa és que sempre pringo jo.

EXPERIÈNCIA NÚM. x:

Diumenge 7 de desembre de 2008. Vaig a la feina en torn de nit, és a dir, a les 23:30 circulo pel polígon on treballo. Sospitosament veig un cotxe de la guàrdia urbana circulant a 20kmh aprox, sense cap motiu aparent. "Ui, penso, aquests van de cacera! Portem-nos bé!". Em porto bé. Tant bé, que 100 metres després em paren dient que m'he saltat un semàfor en vermell. Però no de qualsevol manera, no, faltaria més! "Usté qué pasa, que las normas no le afectan no? Que pasa de ellas? Hay tres colores, rojo, verde y amarillo y usté se lo ha saltado en rojo". I jo explicant, amb la meva veu tremolosa de bona persona que SEMPRE compleix les normes, sobretot de trànsit perquè ja ha tingut algun ensurt: "no, oiga, que no me lu he saltau, que me lo conosco porque trabaju aquí i de fet ara voy a trabajar, eh?" "Oiga, que nosotros también estamos trabajando eh? A ver si se va a pensar que estamos de vacaciones..." Salta el company de l'"amable" guàrdia que m'estava atenent: "la cosa es mucho mas sencilla... te lo has saltao en rojo y punto!!".

Total, noteta que encara no sé si és multa, només avís o què... Ja us ho diré d'aquí unes setmanes... I el pitjor, la sensació de presa de pèl. Jo sé que no m'he saltat el semàfor. Ells diuen que sí (s'acosta la paga doble de nadal... per als guàrdies urbans també). Sempre respectant la senyalització, les prioritats, sense córrer ni tan sols per autopistes de 6 carrils per banda... I pam! Cornut i pagar el beure...

EXPERIÈNCIA NÚM. x+1:

Dia de Sant Esteve. Imagineu-vos 15 persones, entre elles 4 nens menors de 10 anys, en un piset. Soroll? Home, i tant! Faltaria més. També és cert que durant tota la nostra vida familiar s'ha tingut en compte de no molestar els veïns. Mon pare ronca (com jo, però una mica més...) i a l'estiu es tancaven les finestres per no emprenyar amb el conseqüent augment de la temperatura a la cambra, està clar... No acostumem ni tan sols a parlar amb el to habitual a partir de les 22:00 de cada nit. Òbviament mai es posa una rentadora en una hora no prudencial. Vaja, allò tan català de "ves, no voldríem molestar pas eh?".

Resumint, que sempre que fem alguna cosa tenim en compte el voltant, per si poguéssim molestar o fer sentir malament o... Tot s'ha de pensar pel benefici propi i pel no putejament dels demés, vaja. Asín me lo aprendí yo...

Per què? Doncs perquè un dia de Sant Esteve a les 17h truqui el veí de baix dient que fem molt de xivarri i que si anem borratxos que no ens adonem del soroll que fem, que està afectant fins i tot al seu mobiliari... Dia de Sant Esteve a les 17h. Dia de celebracions familiars, de tió, de jocs...


Són dos exemples, com us en podria dir molts altres (vegeu la secció "tal com rajo"), de com ser educat, de com pensar en els altres, de com ser bona persona, es torna en la teva contra i la gent ho aprofita per enfotre-se'n de tu a la teva cara amb l'absoluta certesa que no t'hi tornaràs...

No podria ser res més que no fos un bon jan, i aniré empassant, i empassant, i callant i fent bona cara. Però el dia que se'ns acabi la paciència als bons jans, fotrem un mecagum tan gran, que no sabreu d'on us vénen les hòsties a la resta gent...

... o potser aquest dia no arribarà mai, i senzillament seguirem empassant i resignant-nos-hi... Al capdavall, estic orgullós de ser dels pocs bons jans i no dels estúpids aprofitats de la resta, incapaços de veure més enllà del seu melic.