dijous, 30 d’octubre del 2008

El Matí a Minoria absoluta, en Versió Original... Tu diràs!

Bones patxangueros. Avui hem anat a la ràdio. Concretament a RAC1, allà a Francesc Macià, sabeu? Sí home, l'edifici del grup Godó, al costat del Corte Inglés... Bé, el cas és que hem anat a veure com feien el Minoria Absoluta, aquest programa que tant ens entreté i que cada nit escoltem (prèviament baixat a l'IPod, és clar). Ens ajuda a relaxar els músculs i ens porta al son ben sovint... No és pas que el programa ens faci dormir (que també). És que ja són com de la familia...

Doncs bé, en la seva línia. Bons, molt bons. El guió és un full per una cara, al qual amb prou feines hi paren atenció... Molts diàlegs sorgits d'una sola mirada, d'una imatge dels monitors que tenen a l'estudi (per cert, hi veien TV3, no sé si era la CNN o una cosa així, i A3!!!). A més no hi havia ningú més de públic, o sigui que els teníem per nosaltres sols (bé, i pels oients, és clar).

A més avui és dijous! Així que hi havia els Òscars! Aquells del Català fàcil de la Direcció de Política LLingüística (amb eLLe). En totá: que ens hem fet un fart de riure. Són molt bons tots plegats. I la segona hora, quan ja no hi ha el Soler i la resta, també està molt a l'alçada. Sense imitacions i parlant d'Història, són capaços de fer-te aprendre i divertir-te rient...

La ràdio: un món diferent i divertit, en aquest cas. Si mai teniu un matí lliure entre setmana, no dubteu d'anar-hi. És tan fàcil com presentar-se allà... o enviar un mail prèviament per assegurar "el tiru".

Com diuen cada dia, Minoria Absoluta és el programa que Catalunya es mereix... Un dia pot ser un reconeixement. Un altre dia potser és més aviat un càstig...

dijous, 16 d’octubre del 2008

Crisis, what crisis?

Lluny de voler fer una anàlisi del disc de Supertramp, parlem d'això que ara ens preocupa tant a tots de la crisi. Bé, més que parlem: RAJEM.

Primer. Ara TOT és crisi. Al món no hi passa res més. Ara sabem tots què són els "actius tòxics", igual que quan hi va haver incendis al país vam saber que cremaven amb molta "virulència" o que quan hi havia sequera es faria una "aportació puntual inoséquèmés" àlies "transvassament". La idea és buscar paraules clau per fer-les arribar al gran públic, que no en té ni idea, i fer-ho sonar el més apocalíptic possible. I ja ho tenim. Tots amb por i a córrer, que el món s'acaba. Ja tenim almenys el 30% del cap ocupat en com plantar cara a la crisi. Percentatge d'esforç i energia que podríem destinar a milions de coses més productives per a cadascun però mira, això que passi quelcom a nivell global, sembla que t'agermana, i alhora, t'anul.la.

Em pregunto si no són tot plegat estratègies molt elevades, allò del Gran Hermano d'uns quants ultrapoderosos que dominen i governen el món, i que utilitzen estratègies d'aquest tipus, polítiques de la por mundial, per fer que la gent no pugui obrir els ulls... allò del club Bilderberg.

Potser no, potser tot això de 1984 (Orwell), del control de masses, etc, només és literatura...

Segon. En què m'afecta a mi la crisi? Ah clar, que abans podia comprar pisos i ara no puc! Ai no, potser no és això. Deu ser que abans podia invertir en borsa tot el que em sobrava però clar, ara amb les gràfiques que hi ha cada dia, ves, a veure si perdré els milions que tinc en el totxo! Tampoc... Ja està, deu ser que abans la barra de pa rondava els 6o cèntims i ara deu estar en... 60 cèntims! Mmm, ja ho pujaran no? Només estem a l'inici... Ves que si puja la barra de pa, ara serà per la crisi, que ja afecta als forners, i no pas per la pujada de l'IPC de cada any...

M'agradaria saber quantes llàgrimes han vessat els propietaris de la fallida Lehman Brothers, si no han estat més llestos que ningú i han aprofitat la "crisi" per tancar la paradeta i a otra cosa (llegeixi's negoci) mariposa. Els hauran importat molt els que han fet fora? Qui-lo-sa...

També em fan molta pena aquells que durant gairebé una dècada han estat guanyant un 500% en totxo i ara ves, pobrets, estan perdent el 25 i el 30%.... Ajudem-los, no sigui cas!

Com la majoria de vegades, acabaré amb un "que us donguin a tots pel cul". Jo la crisi l'arrossego des que vaig néixer. Jugo al meu joc particular amb les cartes que puc aconseguir. De vegades pots aconseguir una mà guanyadora, fruit de la sort, del propi esforç, o d'una barreja de les dues. Mai perquè ningú et dóni res. I tampoc, mai perquè ningú et tregui res. La crisi no em farà més pobre. Tampoc als senyors Lehman. Igual que una bona època no em farà més ric.

Que no nos embauquen. Que estamos mal. Però no per culpa de la crisi. Girem el cap cap els qui tenen la responsabilitat més propera, que per tant tenen més capacitat d'acció. No els hi doneu el plaer de respirar perquè han aconseguit fer-nos pensar que ells no hi tenen res a veure.

Senyors que maneu: EYE HAVE YOU.
I ja de pas, torneu-me els meus impostos. Potser així sí que sortiria una mica de la meva crisi.